Estadi Giuseppe Meazza imatge exterior

L’adéu a la història, l’adéu a l’estadi Giuseppe Meazza de San Siro

 

L’estadi Giuseppe Meazza del barri de San Siro de Milà, ha estat durant anys sinònim de pura passió pel calcio, però el futbol modern, i l’afany imparable d’enriquiment dels actuals propietaris estrangers dels dos clubs més importants de Milà, Inter i Milan, faran que aquesta història vivent passi a millor vida, sent enderrocat per a construir edificis. Per sort aquest escenari dantesc no succeirà d’un dia per l’altre, i podrem acomiadar-nos adequadament d’ell com a mínim fins a l’inici de la temporada 2022-23, o a la següent en cas que la construcció del nou estadi es demori. La intenció és que en aquest nou enclavament la ciutat de Milà pugui realitzar la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern de 2026.

 

La història d’un estadi que ha estat seu d’Eurocopes, Mundials i finals de Copes d’Europa

Nuovo Stadium Calcistico San Siro“, així s’anomenava l’estadi que avui en dia coneixem com a Giuseppe Meazza (oficialment) o San Siro (popularment i abans de l’any 1980), i que va ser inaugurat el 19 de setembre de 1926 amb un derbi amistós que va enfrontar a rossoneris i els nerazzurris, amb un 6-3 favorable a l’Inter.

Amb el pas del temps l’estadi es va remodelar i la seva capacitat s’incrementarà fins als 80.018, però el gran canvi arribà la temporada 1947-1948, quan es va acordar que San Siro també seria la casa de l’Inter, en un acte de germanor entre ambdós clubs que encara perdura avui en dia.

El 3 de març de 1980 va canviar el seu nom per sempre, i va ser rebatejat amb el nom d’una llegenda del calcio, Giuseppe Meazza, un futbolista que va marcar època a Itàlia i que va defensar els colors d’ambdós clubs de la capital milanesa amb diferent sort. La millor trajectòria de clubs d’aquesta superestrella va ser amb l’Inter, amb el que va marcar 31 gols durant la seva primera campanya a la Serie A (record per a un jugador de primer any a Itàlia que encara no ha estat superat). Amb l’Inter va guanyar 3 lligues (1930, 1938 i 1940), la Coppa Itàlia (1939) i va ser màxim golejador en tres campionats (1930, 1936 i 1938). En contraposició el seu pas pel AC Milan va ser molt més discret i curt, va defensar els colors rossoneri només la temporada 1941-1942, marcant 9 gols en 37 partits i sense assolir cap títol.

 

 

Giuseppe Meazza també va tenir l’honor d’haver estat bicampió del món (Itàlia 1934 i França 1938), a més de ser recordat per protagonitzar una de les accions amb més picaresca de la història dels Mundials, concretament al Velòdrom de Brasil, marcant un gol penal al minut 60 quan el porter Walter Goulart s’estava recol·locant el pantaló curt que li estava caient.

L’estadi San Siro des de 1926 ha acollit nombroses cites de màxima rellevància, i va esdevenir seu en els dos Mundials en què Itàlia va ser la selecció amfitriona. El 1934, tres partits (primera ronda, quarts i semifinals), mentre que el 1990 va albergar quatre partits de la fase de grups, un de vuitens de final i un altre de quarts.

Durant l’Eurocopa de 1980, la selecció espanyola va jugar dos partits del grup B enfront de l’azzurra i davant Bèlgica, el primer amb empat a zero i el segon amb derrota per 2-1.

 

 

També ha estat la seu de quatre finals de la Copa d’Europa, l’última la que el Real Madrid va empatar a un davant l’Atlético de Madrid i va vèncer a la tanda de penals. El 1965, l’Inter va guanyar al seu estadi la seva primera Copa d’Europa davant el Benfica, i el 1970 el Feyenoord va guanyar el Celtic per 2-1. El València el 2001, igual que l’Atlético, també va experimentar el gust amarg de la derrota en una final de Champions al feu llombard en perdre en els penals contra el Bayern de Munic.