Alexei Khomich, el forjador de Lev Yashin

 

El futbol era un bocí d’esperança i alegria en la dura postguerra a la Unió Soviètica, un poble que es va sacrificar més que ningú contra la barbàrie nazi que va donar als supervivents un aire de caràcter dur com l’acer de les fàbriques de Petrograd. Potser això ajuda a entendre el perquè d’una generació de futbolistes brillants oblidada pel pas del temps, i que podem considerar mites d’un esport encara no ultra professionalitzat. A més no comptava ni amb les grans competicions actuals, i encara menys amb tot el desplegament mediàtic que acompanya l’esport negoci actual.

Els industrials britànics i alemanys que van portar el futbol a Rússia a mitjans segle XIX no es podien imaginar que aquells obrers i pagesos que eren mà d’obra barata per les seves fàbriques acabarien donant un munt de futbolistes extraordinaris. Alguns fins i tot farien gires pel Regne Unit plantant cara, i en alguns casos golejant als seus clubs, sempre tant cofois. D’entre aquestes gires volem destacar la que el Dinamo de Moscou va fer-hi el 1945 desprès de guanyar el campionat soviètic i on destacaria un porter amb guants negres, cosa gens habitual per l’època, era Alexei Khomich, el tigre de Moscou.

 

 

Diuen que era un porter àgil, fred, imbatible en l’u contra u i valent en les sortides i es que no podíem esperar menys d’un soldat de l’exèrcit roig dels anys quaranta, si els nazis no van poder amb ell menys ho farien els davanters. Khomich va ser un porter reconegut per tothom i va defensar fermament la porteria del Dinamo, fins que per culpa de les lesions l’any 1951 prendria la decisió de marxar al Dinamo de Minsk, on es retiraria tres anys després i sense haver pogut ser internacional. La URSS, tot i alguns partits amistosos els anys vint, no jugaria partits oficials fins als Jocs Olímpics del 1952 que ell es perdria per lesió.

Però les lesions, malgrat puguin ser tristes, poden ser l’inici d’alguna cosa meravellosa. Durant els seus anys al Dinamo va coincidir amb un porter juvenil al que ajudaria, i en seria amic fins el final dels seus dies, el qual l’idolatrava i l’imitava, per exemple portant els guans negres. Potser la història d’amistat va començar el dia que Khomich no va poder jugar per lesió un partit amistós contra el Traktor de Stalingrad, i el seu company el va substituir sense gaire fortuna perquè en els primers minuts del partit el porter de l’equip rival va enviar la pilota a l’àrea del Dinamo i el jove porter va xocar contra un defensa i el gol va esdevenir inevitable entre la rialla general, un anys més tard es repetiria una situació semblant, aquell cop contra el Spartak de Moscou i semblava que aquell noi no tenia futur.

 

 

Aquell jove porter era Lev Yashin de qui no cal dir que acabaria sent un mite. Un cop retirat Khomich va passar a ser entrenador de porters del Dinamo i gràcies al seu caràcter i a base de durs entrenaments i una fèrria disciplina va transformar aquell jove en un dels mites indiscutibles de la història del futbol. Els dos s’idolatraven i l’amistat es va anar fent forta. Khomich també era amant de la fotografia i va començar a compaginar aquella feina amb la de foto-periodista pel setmanari El futbol per a qui va captar centenars d’imatges de l’aranya negra. Com dèiem, eren uns temps gens mediàtics i gràcies a ell tenim la majoria d’imatges del mite.

 

 

————
Marc Trilla