Anècdotes del futbol Vol.4: Els banderins de córner

 

Un element del terreny de joc que aparentment no ha de condicionar el partit (i que sovint genera estranyesa) són els banderins de córner. Certament, indiquen a l’àrbitre el límit del terreny de joc, però ben sovint fan més nosa que servei. A l’hora de sacar un córner, poden molestar. Xabi Alonso ho va patir quan jugava al Liverpool, i Juan Carlos, del Betis, el va trencar sense voler en un partit Betis-Reial Societat. Poques vegades un banderí beneficia una jugada. Excepcionalment, un banderí ha impedit que la pilota surti del terreny de joc i continuï el partit (a Youtube hi ha més exemples de videojocs que no pas algun partit real). Curiós a la xarxa, el regat real d’un jugador que aprofita el banderí per fer-se una paret a si mateix amb sotana inclosa.

Anecdòticament, el 18 de desembre de 2002, Zidane va poder comprovar la flexibilitat dels banderins quan en un partit pel centenari del Reial Madrid contra una selecció de jugadors mundials, en un intent d’esquivar a Cafú, el banderí es va colar dins els pantalons del francès i el va fer caure a terra. Vermaelen, per la seva banda, el va partir en dos després de mirar d’evitar un córner en uns quarts de final de Copa del Rei contra l’Athletic de Bilbao. A Argentina, un partit entre Ferro i Talleres va poder veure un ús inaudit del banderí: un dels jugadors corria per la banda mirant d’evitar que sortís la pilota. Anava amb tanta velocitat que va agafar-se al banderí per frenar, però el va trencar i va caure. Com que el defensa rival li anava a robar la pilota, li va tirar suaument el banderí (sense cap intenció de fer mal). El que sí va voler fer un ús bèl·lic del banderí va ser Tobias Sanas, del Malmö. El jugador estava escalfant a la banda en un partit contra el Goteborg,  quan, fart que tiressin bengales i petards, va agafar el banderí i a tall de llança el va dirigir contra el públic local. Per últim, en un partit de la lliga equatoriana entre Independiente i River, un jugador del primer equip va decidir arrancar el banderí i defensar-se de tots els rivals que el volien atacar.

 

 

Però quan més ús es fa dels banderins és amb les celebracions. Ben sovint, els jugadors descarreguen tota la seva ràbia i tensió amb el pobre banderí: jugadors com Thierry Henry, Ibrahimovic, David Luiz i altres li van donar una puntada i molts cops el trencaven. Qui pitjor va aprendre la lliçó va ser Marek Hanzik, exjugador del Nàpols i màxim jugador històric de l’equip italià, per davant de Maradona. En un partit contra l’SPAL el febrer de 2018, Hamzik va marcar el 2 a 0 i va córrer cap al banderí. Es va llançar a terra i va donar una puntada a la base del banderí. Resultat: banderí trencat i targeta groga. El pitjor del cas és que l’àrbitre va revisar al VAR la jugada i va anul·lar el gol per fora de joc. La targeta, per molt que ho va demanar Hamzik, no li va perdonar.

 

 

Altres jugadors prefereixen ser més creatius amb el banderí. Neymar, sense abandonar el vessant bel·licista, el va agafar en un partit de la seleçao contra Paraguay i va simular que era un rifle del videojoc CounterStrike. El gol havia estat anul·lat i a Neymar no el van amonestar. En canvi, sense banderí, a Cavani el van expulsar per una celebració similar tres anys abans en el PSG. Cavani va veure la segona groga i va ser expulsat. Neymar va rebre crítiques per aquest gest.

 

 

Alguns jugadors, àgils, salten per sobre el banderí. Tim Cahill, jugador australià, que va militar entre altres a l’Everton i al New York Cosmos celebrava els seus gols apropant-se al banderí i utilitzant-lo com un sac de boxa. Drogba, en un partit que el Chelsea guanyava 7 a 0 contra el Wigan va aprofitar el banderí com si fos una guitarra mentre un company simulava tocar la bateria. Més divertit i original va ser Samuel Eto’o quan vestint la samarreta blue va agafar el banderí com si fos un avi i necessités un bastó alhora que amb l’altra mà es tocava l’esquena. “Els vells rockers no moren mai” devia pensar. Pels més nostàlgics i veterans aficionats, queda en el record (i en el récord, amb accent), els dos balls als banderins del també camerunès, i vell rocker per antonomàsia, Roger Milla contra la Colòmbia de René Higuita als vuitens de final d’Itàlia 90, quan la selecció africana va aportar una alegria inesperada al futbol.

 

Tim Cahill simulant que el banderí és un sac de boxa

———–
Jaume Clavé