Bobby Moore, l’home que va assolir el Mundial a Wembley

 

La història del futbol està plena de grans estrelles, des de Di Stefano, Pelè i Cruyff, a Messi o Cristiano Ronaldo. Si ens fixem, tots els esmentats són jugadors d’atac, i si som més concrets, quasi no trobem defensors entre els jugadors més destacats en cada país. En aquest article, m’agradaria recordar aquesta gran feina que fan els futbolistes que juguen més endarrerits en el terreny de joc, entre els molts grans defenses de la història, n’hi ha alguns de molt especials, i un d’aquests és Bobby Moore, del central anglès és de qui vull parlar.

Bobby Moore, va ser un futbolista anglès que va actuar en la posició de defensa central la major part de la seva carrera, durant els anys que va està actiu, va destacar sobretot a les files del West Ham United, club en el qual va jugar fins a 16 temporades consecutives, just abans de marxar al Fulham, també de Londres, per posteriorment anar a fer les Amèriques.

En la carrera del defensa britànic no va haver-hi una gran quantitat de títols, de fet a escala de clubs només va aconseguir guanyar una FA Cup (1964) i una Recopa (1965), aquest palmarès no és digne d’una superestrella, d’un futbolista considerat un dels millors de tots els temps, la seva carrera hauria estat raonable si no hagués passat el que va passar en el Mundial de 1966 celebrat a Anglaterra.

El Mundial de 1966 no va començar de la millor manera per als locals, tot i que a la fase de grups no van encaixar cap gol, van haver d’esperar a guanyar l’últim partit del grup per saber si podien classificar-se per la fase final del campionat, en aquest últim, com també en el segon partit van aconseguir guanyar per 2 gols a 0, primer contra Mèxic i després envers França.

En la fase eliminatòria del campionat del món, la selecció en la qual militava Moore es va enfrontar primer a Argentina (1-0), i després amb Portugal (2-1), fins a arribar a la final contra l’Alemanya Occidental.

En la gran final, la selecció dels Three Lions, va sortir amb el següent onze, Banks-Cohen, Charlton, Moore, i Wilson-Stils, Ball, i Peters-Charlton, Hurst, i Hunt. Aquest partit, però, no va acabar amb els 90 minuts inicials, sinó que se’n va haver d’anar fins a la pròrroga, on els britànics van acabar de tancar el partit amb dos gols de Hurst (al final dels 90 minuts reglamentaris havien acabat 2 a 2). D’aquesta manera, Anglaterra guanyava el seu primer i únic Mundial fins al moment, i aquesta selecció va passar a formar part de la gran història dels creadors del futbol. L’encarregat d’aixecar el trofeu Jules Rimet va ser el gran capità de l’equip dels anomenats anteriorment com a Pros, Bobby Moore, que al final d’any rebia el premi a millor jugador anglès del 1966.

 

Però com jugava Bobby Moore? Segons els que el van poder veure, Moore era un central amb una gran qualitat tècnica, a més de tenir una gran capacitat pel marcatge, de fet, el mateix Pelé va arribar a nomenar el futbolista anglès com el millor defensor contra qui havia jugat, a més el central tenia una gran capacitat pel lideratge, que segurament queda evident tenint en compte que va capitanejar el West Ham durant més de deu anys, i la selecció d’Anglaterra. Amb el club de Londres, Moore, va arribar a disputar més de 600 partits, durant els 16 anys que va formar part de la primera plantilla.

 

 

Finalment la vida de Moore va acabar l’any 1993 a l’edat de 51 anys, de tota manera, la seva estàtua estarà per sempre als afores de Wembley.

———————–
Ricard Buxaderas Dachs