La història dels 100 anys del Camp d’Esports de Lleida

 

El Camp d’Esports, és l’actual casa del Lleida Esportiu, però durant els seus 100 anys d’història també ho ha estat de molts altres clubs esportius de la ciutat de Lleida. La bonica història de l’estadi català més antic, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, va néixer un 1 de gener de 1919 a les 11:00h a la capital del Segrià, amb un matx que va enfrontar el Joventut Republicana FC (qui vestia samarreta i pantalons blau fosc) – Club Cerverí d’Esports i Cultura, amb victòria dels visitants per 1-3. Les cròniques post inauguració van considerar el Camp d’Esports com un “millors complexos esportius de tota Espanya.

Aquest nou equipament esportiu, dissenyat per l’arquitecte d’origen lleidatà Adolf Florensa, va costar 100.000 pessetes de la època i es va erigir sobre l’antic terreny de joc on disputava els seus partits el Joventut Republicana FC, l’equip de futbol de la Joventut Republicana de Lleida, entitat política que va promoure i finançar íntegrament el projecte.

 

L’estadi més antic del futbol català

El Camp d’Esports és l’estadi més antic del futbol català, i segons les dades oficials el tercer de tota Espanya per darrere de l’estadi del Sporting de Gijón que data del 20 de maig de 1908, el mític El Molinón; i del tercer en el podi, El Rubial, l’estadi del club murcià Águilas FC inaugurat el 19 de gener de 1913.

 

 

Del complex inicial format pel camp de futbol, velòdrom, pista de patinatge, camp de tir, gimnàs, pista de frontó, sanatori, pista de tennis, piscina i zona de jocs per a infants, només se’n conserva el velòdrom i la porta d’accés que donava accés al conjunt per l’Avinguda Alcalde Rovira Roure de Lleida.

 

 

El camp de futbol s’ha anat reformant progressivament des de la dècada de 1940. La reforma més gran va ser la del 1993, quan la desapareguda Unió Esportiva Lleida va ascendir a la Primera Divisió del futbol espanyol. Pel que fa a les piscines, van ser enderrocades i en el seu lloc s’hi van construït noves instal·lacions esportives.

 

 

A més de futbol, en el complex s’hi han practicat els següents esports: atletisme, handbol, natació, tennis, bàsquet, voleibol, hoquei, patinatge, ciclisme, motociclisme, gimnàstica, boxa, lluita lliure, pilota, tir i futbol sala. Cal destacar que fins a l’any 1920 no va arribar la homologació oficial del camp de futbol, si bé cal tenir en compte que les seves dimensions eren inferiors a les actuals atès que unes pistes d’atletisme l’envoltaven.

En aquella etapa inicial del futbol lleidatà a principis del segle XX, a més del Joventut Republicana FC, també destacava el FC Lérida, club impulsat per la secció local de la Lliga Regionalista, que tenia el terreny de joc al barri de Cappont. Posteriorment, el FC Lérida passaria a compartir el Camps d’Esports amb el Joventut Republicana FC, i els derbis entre els dos grans de la ciutat posarien de relleu una rivalitat que anava molt més enllà de la qüestió estrictament esportiva.

 

 

Després de la desaparició de Joventut Republicana FC, van ser altres els equips, en diferents èpoques, que van passar a disputar els partits al Camp d’Esports a més del FC Lérida, com el CI Lleida, OS Calaveres, CD Joventut, CD Leridano i Lleida Balompié. De la fusió dels dos últims conjunts el 1947 va néixer la Unió Esportiva Lleida, que el 2011 va passar per una llei concursal i posteriorment en un procés de liquidació. Aquell mateix any el relleu el va prendre el nou Lleida Esportiu que actualment és l’equip que juga al Camp d’Esports, conservant l’escut de la UE Lleida, himne i essència.

 

Cronologia

1918: Inici de les obres de construcció del recinte.
1919: Inauguració oficial l’1 de gener.
1920: Homologació del terreny de joc.
1941: Reconstrucció després de la guerra civil.
1945: Primera sembra de gespa.
1947: Sembrada i ampliació de dimensions del terreny de joc.
1949: Construcció de la graderia de gol nord.
1950: Construcció de la graderia de general.
1961: Construcció de la graderia de tribuna.
1962: Col·locació de la volada de tribuna.
1963: Llum artificial i drenatge.
1967: Construcció de la graderia de gol sud.
1977: Tanques, local social, gimnàs, sauna i nous vestidors.
1987: Nova il·luminació artificial.
1988: Cabines de ràdio/premsa i vestidors per a futbol base.
1989: Nova gespa i drenatge.
1992: Ampliació dels vestidors.
1993: Inici de la gran reforma amb l’ascens a primera divisió.
1994: Final de la reforma i retirada de les tanques.
2016: Substitució de la gespa, el drenatge, el sistema de reg i la canalització d’aigües.

 

Fonts: @DaniCatRadio @Wikipedia