[Relat] El cap i gol, una historieta senil

 

Vàrem créixer als anys setanta sent l’última fornada del “baby-boom”. Adhesius als braços que es deien “calcomania”. Xarrupant totes les tardes d’estiu aquell gelat de pobres conegut com a “Flac”. Somiant cada nit, mentre una bossa de plàstic plena d’aigua calenta als peus ens escalfava aquelles llargues nits d’hivern, que per fi els Reis Mags d’Orient ens portarien el desitjat “escalèxtric”.

Però el que en veritat ens feia feliços era poder jugar a futbol. Aquesta era la nostra activitat extraescolar. Llavors en Sotil era el nostre heroi, un sud-americà que amb pell morena va defensar l’escut del teu primer equip de futbol. Sadurní, Marcial, Asensi, Rexach, Cruyff eren un mes dels teus companys de col·legi, allí estaven, com el teu més gran tresor. Estaven fotografiats en “santets” acartonats que amb molta cura i a falta de “pega Imedio”, els enganxàvem a l’àlbum de futbol amb una mescla apegalosa feta de farina i aigua.

 

 

Així en sortir de l’escola, el primer que fèiem era col·locar la “cartera” plena de llibretes amb esborranys i de sintètic cuir, perquè delimitessin la porteria. Els dos xiquets més bons en l’art de fotre puntades al “baló”, es jugarien a sorts i amb “passetes de formigueta” qui triava primer als jugadors del seu equip.

Recordo també i amb enyorança a un vell professor de gimnàstica. Aquest sempre portava un xandall de la marca “Rissi” de color blau, acartonat aquell tergal de tocar poca rentadora o safareig. Aquell home sempre ens feia la mateixa broma…

… “Hoy muchachos toca correr”. Seguidament, tots nosaltres xiulàvem i maleíem en escoltar aquelles paraules.

… “Hoy muchachos toca correr pero detrás el balón !!!!”. Deia amb picaresca mirada.

I així eren les nostres classes de gimnàstica, futbol i més futbol.

La meva generació és de les últimes, si no l’última que vam passar la nostra infància jugant al carrer. I la major part d’aquesta, fos estiu o hivern, la passàvem jugant al futbol. De fet, encara avui en dia, quan veig jugar a uns marrecs i se’ls escapa la pilota, el meu subconscient em porta corrent darrere d’ella com un boig per poder recuperar aquell toc perdut d’infància, i al mateix temps, mentre em salta una llagrimeta, els ho pregunto si els ho fa falta un jugador per fer un bon “cap i gol”.

 

 

——————————
Patente De Corsario Jokin Moya