Quan Di Stéfano va jugar amb el Palafrugell contra el Barça, i va acabar jugant al Masnou

 

El 19 de juliol de 1953 a Palafrugell (Girona), Alfredo Di Stéfano va fer el seu debut com a futbolista en territori espanyol en un partit amistós enfront del Barcelona Atlètic, lluint la samarreta del FC Palafrugell de la Tercera Divisió. Aquesta rocambolesca i oblidada història de futbol, té el seu origen en una vaga de futbolistes celebrada el 1948, quan Di Stéfano jugava per al River Plate argentí. Aquella protesta va generar la fugida d’estrelles argentines a Colòmbia, on Alfredo va brillar als Millonarios de Bogotà en la lliga colombiana i les gires europees del club, fins a provocar la històrica pugna entre Barcelona i Reial Madrid pel seu fitxatge. El primer a convèncer-lo ser el club català. “He vingut per jugar al Barcelona”, va dir Di Stéfano en aterrar la primavera de 1953 a la capital catalana.

Mentre el seu fitxatge s’acabava de concretar als despatxos, Di Stéfano no volia estar parat, pel que es va unir a l’expedició del segon equip del Barça de forma voluntaria per a poder jugar contra el FC Palafrugell en un partit amistós. Però el club blaugrana davant el temor de deixar algun rastre que la FIFA o la Federació poguessin utilitzar en contra seva per suspendre el fitxatge, es va decidir que Di Stéfano jugués amb el conjunt de Palafrugell.

 

Di Stéfano vestit amb l’indumentària del FC Palafrugell abans de l’inici del partit contra el Barcelona Atlètic.

 

Dit i fet aquell gest va suposar que una de les estrelles mundials d’aquell temps debutés amb un equip modest català i que l’ajudés a batre al Barcelona Atlètic per 3-1.

 

Di Stéfano amb el FC Palafrugell.

 

Pràcticament un mes després, el 16 d’agost de 1953, Alfredo Di Stéfano va accedir a jugar en un combinat de jugadors que estiuejaven a les costes barcelonines contra un combinat de residents del Masnou. L’esdeveniment es va anunciar com un partit entre estiuejants (reforçats amb els grans internacionals del futbol espanyol), entre els quals es trobaven César, Kubala i Di Stéfano, contra la selecció de residents (igualment “reforçada”). El dia de la trobada, però, va faltar Ladislao Kubala. En el combinat d’estiuejants hi havia noms com els de Vizcaíno; Otto i Sárosi, dos hongaresos; Di Stéfano, César, Rigual, Villà, Vendrell, Viñas, Rossell i Estapé. El petit estadi Municipal del Masnou es va omplir de gom a gom. Els guanyadors van rebre una copa de plata, i els derrotats, onze medalles de plata.

 

Di Stéfano al Municipal del Masnou.

 

Finalment Di Stéfano mai va fitxar pel Barcelona sinó que acabaria recalant al Reial Madrid en una maniobra històrica perpetrada pel poder feixista de Franco.

 

Combinat d’estiuejants amb Di Stéfano com a gran estrella del matx.