[Cinema] Diego Maradona, el documental que ens permet tornar a viure el miracle de San Paolo

 

Amb el brillant documental Diego Maradona, hem pogut reviure l’apassionant etapa de l’astre argentí a la ciutat italiana de Napoli, 7 anys plens de màgia i mística, però també de tenebres i terrible perdició, en els que l’argentí va esdevenir quelcom més que un jugador de futbol.

El director indi Asif Kapadia ens endinsa durant 130 minuts en la turbulenta vida del futbolista argentí sense adoctrinaments ni moralines, utilitzant imatges d’arxiu mai vistes abans i declaracions, del mateix jugador i del seu entorn més proper. Kapadia, pels que no el coneguin, va ser l’autor dels premiats documentals la figura d’Ayrton Senna (2010), amb el que va guanyar el Bafta, i el de la cantant d’Amy Winehouse (2015), amb el que va aconseguir un Oscar.

Diego Maradona ens remunta a l’any 1984, moment en què Maradona entra a formar part de les files de l’equip italià Società Sportiva Calcio Napoli. Just després de l’amarg pas de Diego Armando Maradona pel Barça, on no va acabar de brillar com s’esperava tot i assolir 3 títols en 2 temporades, i patint la lesió més important de la seva vida, a causa d’una entrada malintencionada d’Andoni Goikoetxea, ex Athletic de Bilbao. A més de començar el seu periple cap a l’abisme de la drogoaddicció flirtejant amb el costat més fosc de la vida nocturna de la capital barcelonina.

 

 

La presentació amb el seu nou club va tenir lloc el 5 de juliol de 1984, davant d’un estadi San Paolo que va sobrepassar totalment el seu aforament per aquell gran esdeveniment. No oblidem que aquella bogeria estava més que justificada tenint en compte que la temporada anterior l’equip havia evitat el descens per un punt, i que el club només comptava amb dues Copes Itàlia a la seva vitrina, a més de ser un dels equips més pobres del calcio professional.

El debut de Barrilete Cósmico a la Sèrie A es va produir el 16 de setembre de 1984 contra l’Hellas Verona (que acabaria com a campió de lliga), amb derrota per 3-1. L’equip no va saber trobar el rumb fins ben entrada la temporada, i és que durant la primera volta del torneig només va aconseguir 9 punts. No obstant això, la divina influència de Maradona va obrar el primer dels seus miracles a la segona volta, girant totalment la situació inicial i fent acabar l’equip en vuitena posició a només 3 punts de zona UEFA. A escala personal va aconseguir el tercer lloc en la taula de golejadors, després de marcar 14 gols.

 

 

Amb el bon tancament de la temporada 1984/85, els dirigents es van adonar que podien lluitar per l’Scudetto, pel que van decidir millorar la plantilla contractant més jugadors de talent, amb els pocs diners que quedaven a la caixa després del fitxatge de Maradona. Els miracles no trigarien molt a fer-se realitat, i en només tres temporades el Nàpols i Maradona van conquerir la glòria, sense oblidar que aquella etapa va coincidir de ple amb el somni maradonià de la consecució de la Copa del Món (amb ajuda de la mà de Déu).

El nivell d’idolatrament quasi religiós per part de l’afició napolitana possiblement juga el paper més destacat del documental, compartint protagonisme amb l’apartat tècnic, sobretot pel que fa a l’espectacular restauració i reconstrucció dels àudios originals de les imatges. No oblidem que el fervor religiós, pràcticament unànime, de l’afició napolitana va arribar a esdevenir un greu problema fins i tot d’Estat, arribant al seu clímax durant l’enfrontament d’Itàlia i Argentina a San Paolo en el Mundial d’Itàlia 90. L’eliminació dels amfitrions va tenir les consegüents reaccions polítiques, esportives, mediàtiques i jurídiques per Diego Armando Maradona, el qual prèviament ja s’havia submergit de ple en la seva vida privada en el món de les drogues, prostitució i la màfia napolitana. El personatge més odiat de la Itàlia dels 80, i el més estimat encara avui en dia a Nàpols.