Entrevista amb Ramon Maria Calderé, ex FC Barcelona, Real Betis i Sant Andreu

 

Ramon Maria Calderé i Rei, nascut a Vila-rodona (Tarragona) el 16 de gener de 1959, va ser un destacat futbolista català durant la dècada dels 80, arribant a disputar amb la Selecció Espanyola de Futbol el Mundial del 1986 i la Eurocopa del 1988.

El seu debut a Primera Divisió amb el Barça el 1984 va ser realment memorable, marcant un dels 3 gols que donarien la victòria davant del Real Madrid al Santiago Bernabeu. Durant la seva etapa com a futbolista també defensà els colors de la UE Valls, RSD Alcalà, Real Valladolid, Real Betis i Unió Esportiva Sant Andreu.

El 1993 va començar la seva etapa a les banquetes, els primers anys com a assistent al FC Santboià,CE Europa i CE Júpiter, i ja a l’any 1997 encetant la etapa com a entrenador al CE Premià. Des de llavors ha dirigit al CF Gavà, UE Cornellà, CF Badalona, UE Olot, Burgos CF, Reus Deportiu, CD Teruel i CD Castelló entre d’altres.

 

– Com et vas enamorar del futbol per primer cop? Quin va ser el primer ídol futbolístic de la teva infància?
Personalment sempre he cregut que la essència de la passió pel futbol es porta a dins des de que naixem. Posteriorment aquesta llavor es va refermar quan vaig començar a anar al col·legi del meu poble, Vila-rodona, i jugava a la hora del pati i al sortir de classe. Però el dia que realment em vaig enamorar del futbol va ser quan vaig anar un estiu al Camp Nou amb 11-12 anys per a presenciar un trofeu Joan Gamper en directe. El primer futbolista que em va captivar va ser sense cap mena de dubte el mite holandès, Johan Cruyff.

– Debutar a Primera Divisió amb 25 anys al Santiago Bernabeu, marcar i acabar guanyant el partit és arribar tard però en el moment exacte?
Les coses sempre acostumen a arribar quan és el moment, ni abans ni després. Va ser un dia del que en guardo un gran record i que em va fer molt feliç com a jugador i persona.

– T’hagués agradat seguir al Barça amb Johan Cruyff a la banqueta?
Sí, per suposat. M’hagués agradat molt i hagués pogut aprendre moltíssim d’ell i dels seus sistemes tàctics i coneixements per a després dur-los a terme durant la meva etapa com a entrenador. Malauradament no es van donar les condicions per a que passés.

– En quin equip com a jugador t’has sentit més estimat?
En tots els que he tingut la sort de jugar, però si hagués d’escollir serien el Barça, Betis i Sant Andreu… També a la Selecció Espanyola, on vaig tenir la sort de poder coincidir amb un gran grup humà amb el que vam disputar el Mundial del 86 i la Eurocopa del 88.

– Algun deute pendent amb el Sant Andreu després de quedar-te a les portes de la Segona A?
A tots els jugadors d’aquella temporada ens va fer molt de mal, va ser un dels robatoris més grans de la història del futbol. Confio en que algun dia finalment es faci justícia i el Sant Andreu torni a competir a 2A.

– Quina és la principal diferència per a tu entre el futbol modern i el d’abans. Realment els defenses dels anys 70 i 80 eren més agressius que els d’ara?
La diferència crec que està en que actualment existeixen molts més equips que només pensen en no encaixar gols, i són molt poc atrevits, pel que et futbol netament ofensiu s’està reduint. Pel que fa als defenses antigament havia molta més tolerància amb les entrades al límit del reglament. Ara també hi han entrades excessivament dures, però la diferència està en que el sistema arbitral actual no les permet, òbviament.

– Quin record et queda del Mundial de Mèxic 86?
Va suposar la culminació del meu rendiment com a esportista arribant al màxim gràcies a la confiança de grans entrenadors dels que vaig tenir la oportunitat de gaudir-ne molt.

– El de la eliminació de la Eurocopa del 88 que es va disputar a Alemanya Federal no deu ser tant bo…
Va ser molt trist, ja que va suposar la eliminació d’un grup molt gran que venia de fer coses importants… però després de nosaltres va venir una generació de grans jugadors.

– Guardes algunes samarretes del teu passat com a futbolista?
No, les vaig regalar totes. Així que a casa no me’n queda ni una.

– Quin és el teu objectiu a llarg termini a les banquetes?
M’agradaria molt poder complir el meu somni de poder entrenar algun dia a la segona divisió del futbol espanyol.