Entrevista amb Ildefons Lima, l’home rècord del futbol de seleccions

 

Ildefons Lima Solà va néixer el 10 de desembre de 1979 a Barcelona, i actualment és el defensa central titular de l’Inter Club d’Escaldes. Com a capità i màxim golejador de la història de la selecció andorrana (la seva segona nacionalitat), s’ha convertit en tota una llegenda futbolística nacional i internacional, assolint el rècord de ser el futbolista que ha jugat durant més temps en una selecció, concretament més de 22 anys, una fita que ha fet la volta al món.

Al llarg de la seva dilatada carrera com a futbolista d’elit també ha defensat els colors del FC Barcelona (categories inferiors), Damm, Ferran Martorell, FC Andorra, RCD Espanyol B, UE Sant Andreu, Ionikos FC, Pachuca B, UD Las Palmas, Poli Ejido, Rayo Vallecano, US Triestina Calcio, AC Bellinzona i FC Santa Coloma.

Quan i com comences a interessar-te pel món del futbol?
A casa tenia l’exemple del meu germà, que jugava a futbol amb el FC Andorra. Ens portem 9 anys de diferència, i quan ell era juvenil jo sempre l’acompanyava allà on jugués. Va ser durant aquella època quan em vaig començar a fixar en el món del futbol.

Com va transcórrer la teva etapa formativa?
El meu germà abans de marxar al Real Madrid Castilla va passar per la Masia i la Damm, pel que la meva família va haver d’instal·lar-se a Barcelona. Abans d’arribar al FC Andorra, vaig tenir l’oportunitat de formar-me a les categories inferiors del FC Barcelona fins a la categoria aleví, i després vaig passar pel Ferran Martorell i la Damm. Segurament tot aquell període formatiu és el que m’ha fet arribar fins on he arribat, vaig tenir molt bona base. Posteriorment vaig jugar al RCD Espanyol B amb centrals com Lopo, Soldevila, Pelegrín, Català, Gerard Autet i Pedro Nieto, tots com a mínim van acabar jugant a la Segona Divisió A. Vaig aprendre molt d’aquella etapa, quan surts d’Andorra la velocitat del futbol va molt més de pressa.

 

 

Les etapes al Ionikos grec i al Pachuca B mexicà van ser les més difícils per la falta de minuts?
La veritat és que l’etapa de Grècia va ser molt complicada per culpa de les lesions, i al desembre se’m va plantejar l’opció de jugar amb el filial del Pachuca, que era campió de Mèxic. L’adaptació cultural va ser complicada i vaig tornar a casa abans de temps, tot era molt diferent, i no vaig aconseguir adaptar-me. Vaig tornar per jugar un partit amb la selecció andorrana i em vaig acabar quedant, no estava molt a gust allí i era millor deixar-ho córrer.

Pels que no coneguin el Triestina Calcio, com definiries aquest club italià centenari? Com és la seva afició i la ciutat de Trieste?
És una afició bastant fidel perquè el club ha passat mil i una dificultats, i en l’últim període que vaig viure va acabar amb la seva desaparició. Van haver de tornar a començar des de les categories regionals del futbol italià. Són aficionats que tampoc han viscut grans èpoques de futbol de primer nivell, i són molt agraïts amb els futbolistes que ho donen tot, i en aquest aspecte jo em considero un jugador d’aquestes característiques. Vam tenir bon feeling des d’un primer moment.

 

 

El 2014 vas aterrar a la Lliga Andorrana al FC Santa Coloma. Quins creus que són els atractius d’aquesta lliga?
Sense cap mena de dubte el que fa interessant la Lliga Andorrana és la possibilitat de jugar en competicions europees. Crec que hi ha pocs llocs al món on els 3 primers equips d’una lliga de 8, puguin jugar a Europa. El dia a dia és complicat, perquè no deix de ser una lliga amateur, però el premi final és molt reconfortant.

T’hauria agradat poder compartir vestuari amb el teu germà en l’àmbit de clubs més temps?
Vaig compartir vestidor amb ell a la selecció des que jo tenia 17 anys, un total de 12 anys, i vam viure coses inoblidables. Pel que fa a la competició de clubs, vam coincidir a Grècia durant 6 mesos quan vam marxar els dos per jugar al Ionikos FC.

Actualment els germans Lima sou els quarts amb més partits a l’esquena, i tu el jugador amb més longevitat pel que fa al futbol de seleccions. Quin creus que ha estat el partit més especial que has disputat amb la selecció d’Andorra?
Hi ha dies inoblidables, com quan vam jugar a Saint-Denis al 98, França s’acabava de proclamar campiona del món i va ser el primer partit post Mundial, amb 90.000 persones i la Copa del Món present. A més pocs mesos abans vàrem jugar contra Brasil a París tot just abans del Mundial, són coses que et marquen sobretot quan ets jove. Fa poc he tingut la sort de tornar a Saint-Denis, i altre cop contra una França campiona del món, la sensació quan vaig entrar a l’estadi va ser de pell de gallina recordant el partit que vam jugar al 98.

 

 

I el jugador rival més potent al que t’has enfrontat?
Des del Ronaldo brasiler del 98 en plena forma, fins recentment Mbappé m’he enfrontat a jugadors tocats per una vareta, d’un altre nivell i una altra pasta. Destacaria Cristiano Ronaldo, Shevchenko, Del Piero, Xavi, Torres, Villa i molts més, ens passaríem una estona fent la llista.

 

 

Quina és la teva opinió sobre la nova categoria del FC Andorra?
Em sembla fantàstic que es pugui tornar a gaudir del futbol professional a Andorra, això farà que els joves trobin la mateixa motivació que jo per jugar amb l’Andorra a 2B. Esperem que serveixi per treballar una base i en un futur aquesta doni fruits a l’equip i a la selecció, que és el que ens interessa als de casa.

Ets dels pocs jugadors que queden en actiu que van veure el seu nom en els primers videojocs de la saga FIFA d’EA Sports (UEFA Euro 2000), i que van aparèixer al PC Fútbol (versió 6.0.). Has jugat mai amb el teu propi jugador als videojocs? Recordes el primer cop?
Sí, recordo quan sortia al PC Fútbol, crec que la primera temporada va ser la 97-98 de l’Andorra a 2B. Quan sortia del col·legi, hi jugava i em posava de titular sempre. Veure’m encara en el FIFA és una cosa una mica rara, però evidentment fa gràcia.

 

 

 

Quin és el teu pronòstic pel futur del futbol andorrà?
És un futbol que té molt de marge per créixer, s’ha de treballar molt. El FC Andorra farà una bona embranzida i el professionalitzarà en tots els aspectes, i crec que és una cosa que falta pel que fa a clubs de la lliga nacional. Amb la selecció sé que les alegries són poques, perquè juguem contra grans seleccions, i és molt complicat, però si podem gaudir d’alegries més sovint com les d’aquest darrer període tampoc ens queixarem per ser un país petit.