Carlos Roberto i Miquel Sanchis

Entrevista amb Miquel Sanchis, del projecte “Odio el fútbol moderno”

 

Miquel Sanchis i Carlos Roberto podrien representar a qualsevol afeccionat nostàlgic del futbol d’abans, el que molts enyorem amb gran tristesa, però també amb gran afecte i alegria. Ambdós van néixer l’any 1981, són originals del mateix barri de Gandia (València), tot i que actualment en Miquel viu a Barcelona. El seu projecte “Odio el fútbol moderno“, que primer va néixer com a plana de Facebook, i posteriorment va obrir la seva plana web, i perfils a Instagram i Twitter, és el projecte de futbol retro en castellà amb més seguidors a les xarxes socials a escala internacional. El seu secret? El seu carisma, talent, valors socials i amor pel futbol. Aptituds que no només ens han fet gaudir durant anys, des de 2014, sinó que els han portat a publicar el seu primer llibre, una obra realment excel·lent i original en tots els aspectes, publicada per editorial Planeta.

Qui sou i com neix el projecte “Odio el fútbol moderno”?
Doncs som dos valencians que vàrem créixer a Gandia bojos pel futbol intens dels anys 90. Com que teníem quelcom per dir vam crear el projecte “Odio el fútbol moderno”, quasi de casualitat, i vam poder comprovar que hi ha un munt de gent que també pensa que el futbol actual segueix un procés d’involució. Som Carlos i Miquel, dos tipus normals, dos aficionats i dos romàntics, que ens anem fent grans i ens agrada explicar batalletes.

Quines van ser les vostres fonts d’inspiració? Éreu lectors d’algun altre projecte similar?
No tenim cap font d’inspiració. Tal volta la cançó de F.R.A.C va tenir aquest paper, però feia anys que ho parlàvem en la intimitat. Recordo que coincidirem amb Panxo, el cantant de Zoo en una festa i els tres començarem a dir noms d’exfutbolistes, després ens passarem als ciclistes, i més tard als àrbitres. Sempre que ens veiem fèiem la mateixa conya. Anys després Carlos ho va portar a Facebook, i em va fer a mi (Miquel) també administrador. Això va ser l’any 2014, només havíem llegit alguna revista Panenka i poca cosa més.

 

 

En quin moment va canviar el futbol? Quins valors es van perdre pel camí?
No hi ha un moment clau, sinó més aviat una cadena de successos i esdeveniments. La conversió dels clubs esportius en societats anònimes, el paper de les televisions, la sentència Bosman, l’aparició de les cases d’apostes, dels fons d’inversió… fins a tenir el circ en què s’ha convertit el món del futbol en l’actualitat, sense identitat i amb una manca de valors brutal.

Què hauria de canviar del futbol modern perquè us agradés tant com el d’abans?
En principi el tracte a l’aficionat. Carlos és molt cerveser, i ja no pot beure birres al camp. I a mi m’agrada veure el futbol de peu a la grada i saltant pels esglaons en cada gol grada avall. Això ja no ho podem fer. A més els abonaments i les entrades són molt cares i ja ni tan sols podem gaudir dels tornejos d’estiu.

Quin seria el vostre 11 ideal de futbol retro? Amb entrenador inclòs.
Uff, Carlos i jo (Miquel) som en el futbol com el dia i la nit. Ell és “xoto” i jo “granota”, a ell li agrada el joc directe i a mi combinatiu. Però a veure, Zubizarreta ens agradava als dos. Camarasa i Arias (dos valencians i homes de club) de centrals. Félix Ettien i Thuram de carrilers, Guardiola i Mendieta al mig del camp, amb Socrates i George Best, amb Fernando “cap de genoll” i sense cap dubte Romario que tindria a Salillas de suplent per si vol anar de festa. Aquest podria ser un equip, ben dirigit per Marcelo Bielsa, Angel Cappa o Jorge Valdano, ens agrada escoltar com parlen de futbol i de la vida els argentins.

 

 

Algun jugador actual que us recordi els valors d’abans?
Hi ha Juan Mata, ens agrada amb les seves iniciatives solidàries, i recentment vam llegir una entrevista a Manu Garcia del Deportivo Alavés molt interessant.

Quina temporada marca el vostre llindar a l’hora de publicar informacions?
Arribem fins al Mundial de 2002. Vàrem veure junts un munt de partits, i el recordem com un Mundial amb mals arbitratges i pentinats ridículs, vam dir que ja n’hi havia prou. Crec que començarem a dir inconscientment que odiàvem el futbol modern, i per tant les nostres publicacions arriben fins al mateix moment que a Santi Cañizares li cau el pot de colònia al peu i es perd el Mundial.

Què hi podem trobar en el vostre llibre publicat per Editorial Planeta?
Podem trobar els tres principis en què basem la pàgina: història, nostàlgia i denuncia. També bon humor, curiositats i anècdotes. Nosaltres hem fet com a la pàgina, escriure el que ens agradaria llegir, i Planeta ens ha donat total llibertat.

 

 

Quins projectes teniu en camí, ens podeu avançar alguna cosa?
Després del llibre les nostres ments no paren de pensar, ens agradaria fer moltes coses. Un videojoc, un programa de TV, una revista, un macrofestival, un àlbum de cromos, un programa de ràdio, un joc de taula, un documental, una peli, un grup de Rock’n’Roll (rialles)… però no ens dediquem a açò, Carlos és professor i jo cambrer i entrenador, tenim família i amics i ens agrada passar amb ells el temps. Així que si tot va bé farem coses però sense estressar-nos.

Sou col·leccionistes? Què conserveu a casa?
Sense voler quasi ens hem fet col·leccionistes. Cromos, samarretes, objectes, revistes antigues… avui és fàcil adquirir coses i jo hauria de treure’m Wallapop del mòbil perquè si veig alguna cosa de futbol, em torno boig. Vaig comprar-me un cartell anunciant la Lliga de Segona Divisió A del 90 fa poc, una “fricada”. Carlos ha de tenir tot el que és del València, encara que siguin gots de didalets.

 

 

Si haguéssiu d’escollir entre el PC Fútbol de Dinamic Multimedia, El Dia Después de Canal Plus i un partit d’Abadía a Las Gaunas, amb quina opció us quedaríeu?
Ostres, costa però crec que el PC Fútbol. Els dos passarem moltes tardes a casa meva regirant el mercat de fitxatges, renovant el contracte d’Araguás o pagant la clàusula de Vicente Engonga. Rèiem molt, qui pogués tornar a aquells temps.

Últimament apareixen nous clons del vostre projecte quasi calcant el vostre nom i logo. Creieu que el fenomen del futbol retro a internet s’està començant a quedar sense noves idees?
No coneguem d’altres perquè quasi no tenim temps per al nostre projecte. És curiós,  perquè portem quasi 6 anys, no se’ns acaben les idees, i el futbol modern genera cada cop més debat que ens beneficia. Escàndols, serials, polèmiques… però clar, arribarà un dia que direm prou, i quan açò passi no sabrem què fer amb tant de temps.