Catalunya 3 – 1 Espanya 1947

Història dels partits de futbol Catalunya – Espanya

 

Actualment un matx Catalunya – Espanya sembla del tot impossible, però antigament sí que va ser factible, sense incidents i en quatre ocasions diferents, els anys 1924, 1934, 1947 i 1953. En el rerefons de les quatre dates hi havia conflictes polítics molt greus, però els partits es van viure amb total naturalitat, tot i ser temps molt més violents, més crispats, i en els que el futbol començava a ser una opció mediàtica que ho tapava tot.

Catalunya 0 – 7 Espanya

El primer enfrontament va tenir lloc el 13 de març de 1924, a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera, va ser a Barcelona, al camp de Les Corts. Pocs dies abans, el dia 9, Espanya s’havia enfrontat a Itàlia a Milà, amb empat a zero. El matx va acabar amb golejada contra els catalans per un contundent 0-7. L’objectiu del partit era recaptar fons per a poder pagar el viatge de la Selecció espanyola als Jocs de París. En el terreny de joc no va haver-hi ni el més mínim incident destacable, i a les grades el públic es va poder expressar amb una llibertat impensable als carrers.

Alineacions:

Catalunya: Oscar (Stadium Ovetense) (substituït durant la segona part per Estruch, del Sabadell), Massagué (Terrasa), Montesinos (Espanyol), Carulla (FC Barcelona), Sancho (FC Barcelona), Caicedo (Español), Polo (Celta de Vigo), Cros (Europa), Olariaga (Espanyol), Alcántara (Barcelona) i Sagi-Barba (Barcelona).

Espanya: Zamora (Espanyol), Rousse (A. Bilbao), Acedo (A. Bilbao), Meana (Sporting de Gijón), Gamborena (Real Unión de Irún), Peña (Arenas de Guecho), Piera (Barcelona), Samitier (Barcelona), Zabala (Español), Laca (A. Bilbao) i Chirri (A. Bilbao).

Els gols van ser marcats, el primer, per Carulla, en pròpia porta, als 20 minuts; el segon, als 25 minuts, també en pròpia porta per Oscar en pretendre rebutjar un centre de Zabala; el tercer va arribar poc després, minut 27, obra de Laca; el quart, al minut següent, de Zabala (algunes fonts atribueixen el gol a Chirri); el cinc a zero, de Samitier poc abans de finalitzar la primera part; durant la segona dos gols, obra de Samitier el sisè, de cap, als 72 minuts, i el definitiu, de Zabala a la fi del partit.

 

 

Catalunya 0 – 2 Espanya

Es va haver d’esperar fins a 10 anys més per a poder gaudir del segon enfrontament futbolístic, concretament el 14 de febrer de 1934, en ple Sant Valentí, quan les dretes liderades al Parlament per la CEDA, ocupaven el govern de la II República. Va ser un partit previ als classificatoris per al Mundial d’Itàlia, els beneficis van ser per a l’Unión Club de Irun, i es va disputar al camp de futbol de Les Corts a Barcelona. L’objectiu esportiu era veure el rendiment de la Preselecció Espanyola per a la cita mundialista i pescar jugadors a Catalunya perquè viatgessin a Itàlia. El partit va ser celebrat en plena jornada de Lliga i els clubs van cedir amb moltes reticències als seus jugadors. El madridista Ricardo Zamora va ser un dels protagonistes amb una increïble actuació que va acabar 0-2 a favor de la Roja. Els gols van ser marcats per Casuco en el minut 34 i Lángara als 15 minuts de la segona part.

 

 

Alineacions:

Catalunya: Nogués (Barcelona), Rafa (Barcelona), Torredeflot (Girona), Gracia (Sabadell), Salas (Barcelona), Cristiá (Espanyol), Prat (Espanyol), Edelmiro (Espanyol), Iriondo (Espanyol), Goiburu (Barcelona) i Esteve (Sabadell).

Espanya: Zamora (Madrid), Ceballos (Racing), Peña (Sporting de Gijón), Marculeta (Donostia), Vega (Celta), P. Regueiro (Madrid), Vantolrá (Barcelona) (sustituido por Casuco (Oviedo), Gallart (Oviedo), Lángara (Oviedo), L. Regueiro (Madrid) i Sornichero (Murcia).

 

 

Catalunya 3 – 1 Espanya

El tercer duel entre Espanya i Catalunya va ser el 1947, concretament el 19 d’octubre a l’estadi de Sarrià del RCD Espanyol, on els catalans per fi van poder imposar-se, per 3-1. Amb Espanya jugaren jugadors estrella d’aquella època com Bañón, Muñoz, Epi o el mític Zarra. Els gols van ser marcats per Bilbao als dos minuts; va empatar César als onze minuts; el dos a un el va materialitzar de nou César a la mitja hora de joc; i el tercer de Catalunya el va marcar Toni al quart d’hora de començar la segona part.

 

 

Alineacions:

Catalunya: Velasco (Barcelona), Elías (Barcelona), Curta (Barcelona), Gonzalvo III (Barcelona), Catalá (Gimnàstic de Tarragona), Celma (Espanyol), Navarro I (Sabadell), A. Segarra (RCD Espanyol), César (Barcelona), Juanete (Gimnàstic de Tarragona) (substituït per Toni, Sabadell, al minut 45) i Panadés (Gimnàstic de Tarragona) (substituït per Mario, Sabadell, també al minut 45).

Espanya: Bañón (Real Madrid), Clemente (Real Madrid), Aparicio (Atlético de Madrid), Muñoz (Celta), Antúnez (Sevilla), Nando (Atlético de Bilbao), Epi (Valencia), Vidal (Atlético de Madrid), Zarra (Atlético de Bilbao), Arzá (Sevilla) i Bilbao (Atlético de Bilbao).

 

Combinat català.

 

Combinat espanyol.

Catalunya 0 – 6 Espanya

El 9 d’agost de 1953 es va jugar un Catalunya – Espanya al terreny de joc de Galileu, al barri de Sants de Barcelona. Va ser a benefici de Celestino Sánchez, exjugador, que es trobava delicat de salut, i Espanya va convocar jugadors de Primera i Segona Divisió per a l’ocasió, fet pel qual molts historiadors no el consideren un partit de la Selecció Espanyola absoluta.

Alineacions:

Catalunya: Casafont, Martínez, Tarragó, Agut, Ayza, Colomé, Panadés, Gaju, Cano, Oliveros i Rodri.

Espanya: Brú, Navarro, Modol, Pica, Iriarte, Sagrera, Roig, Egea, Bardina, Arroyo i Herrera.