Entrevista amb Jofre Mateu, ex FC Barcelona, Girona FC i RCD Espanyol

 

Jofre Mateu González, nascut a Alpicat (Lleida) el 24 de gener de 1980, va iniciar la seva carrera com a futbolista a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida. El seu talent el va portar a La Masia, on allí va acabar de formar-se com a jugador abans de debutar posteriorment amb el primer equip a la lliga de Primera Divisió a les ordres de Louis Van Gaal, a l’última jornada de la 1997-98. Les dues següents temporades les va passar jugant a l’equip filial a 2ªB i entrenant-se amb el primer equip, fins que el RCD Mallorca B va aconseguir la seva cessió amb opció de compra per a la temporada 2000/2001. La següent temporada va retornar a Can Barça on va tenir l’oportunitat de seguir foguejant-se a Primera Divisió gràcies a la confiança de Carles Rexach.

 

 

La necessitat de més minuts de joc, el va portar a fitxar pel Llevant durant la temporada 2002/2003, on es va convertir en una peça clau de la plantilla que va assolir l’ascens a la màxima categoria del futbol espanyol la temporada 2003/2004. Un any després amb el descens del Llevant a 2A, fitxa pel RCD Espanyol, on no ho va tenir fàcil amb Miguel Ángel Lotina, tot i tenir un paper destacat en la consecució de l’històric campionat de Copa del Rei. Posteriorment va fer el salt al Real Murcia de 2A, amb el que va tornar a aconseguir un ascens a Primera Divisió la temporada 2006/2007, de la mà del tècnic Lucas Alcaraz. Després de dues temporades en el club murcià, Jofre Mateu fitxa pel Rayo Vallecano, en aquell moment a la 2A. Després de dues temporades a l’equip de Vallecas rescindeix el seu contracte, i el 4 d’agost de 2010 es converteix en nou jugador del Reial Valladolid per a les pròximes dues temporades. El 2012 i després d’aconseguir un tercer ascens a Primera Divisió, fitxa pel Girona FC a 2A. L’any 2014 decideix canviar d’aires i continent, i fitxa per l’exòtic Atlètic de Kolkata de l’Índia, on guanya el títol de lliga. Posteriorment és transferit al FC Goa, del mateix país, on es retira com a futbolista professional. A les seves espatlles 565 partits com a professional, 66 gols, 3 ascensos a Primera Divisió, un títol de lliga de Primera Divisió i Copa del Rei, una Superlliga índia, 10 partits amb la Selecció Espanyola Sub 18, i una convocatòria amb la Selecció Catalana absoluta.

 

 

Debut a la lliga de Primera Divisió amb gol, en el Barça campió de la 97-98 davant del Salamanca, però perdent 1-4 al Camp Nou. El destí va ser cruel?
Jo no diria cruel, les coses succeeixen per algun motiu i les circumstàncies eren les que eren. No va ser el debut somiat, però aquell dia amb aquell gol jo flotava. El resultat va ser només una petita part de l’anècdota.

Poques persones dirien “no” a Van Gaal per jugar un partit contra el Manchester United a Old Trafford, a canvi de poder assistir a un examen de selectivitat. Ho tornaries a fer?
Si et convoquen per a un partit així d’important, hi vas i ja faràs l’examen un altre dia. És el que penso ara, però llavors tenia 18 anys i crec que aquella decisió va definir coses meves. No tinc penediment, no sé què hagués canviat. Però si tornés a passar, aniria al partit.

Has defensat els colors del FC Barcelona, RCD Espanyol i Girona FC, i vas ser jugador de la UE Lleida abans de fer el salt a La Masia. T’hauria agradat vestir la samarreta blava i jugar al Camp d’Esports?
M’hauria agradat molt, i fins i tot vaig tenir l’ocasió de fer-ho realitat. Però no m’agrada fer les coses només perquè em vinguin de qualsevol manera, no sempre. Sí, m’hauria encantat la veritat, a més va ser el camp del meu debut al primer equip.

Quin record et queda del teu pas pel RCD Espanyol de Lotina campió de la Copa del Rei? Et vas quedar amb ganes de més?
Indubtablement. Va ser un any molt bo per mi en alguns aspectes. Lotina és un bon tipus. Però no em valorava com un jugador de nivell per ser-hi. Si ho hagués fet, crec que hauria respost. Però no va ser així. No pots agradar a tothom.

 

 

És realment el Rayo Vallecano un club especial en l’àmbit social?
Molt. I crec que quan el vaig viure jo encara més. En guardo un record fantàstic. Com a tot arreu on he estat. I l’afició és molt afectuosa, per moments, com altres, es creuen que estan per sobre de la gent del club, que ells ho pateixen més que els propis afectats. Però empenyen molt. I és un lloc amb encant.

Has viscut tres ascensos a Primera Divisió, amb Llevant, Múrcia i Valladolid. Creus que un ascens de categoria és el triomf amb més vincle emocional amb l’afició?
Depèn del club on estiguis… En segons quin, li donen poc valor. Jo he viscut els tres amb molt de sentiment. I en els 3 s’ha valorat de manera diferent. El del Llevant encara ara està present. El Llevant és diferent.

Què és el que més t’ha agradat del teu pas per la Indian Super League?
L’experiència d’immersió en un lloc on tot és tan diferent. Vaig gaudir el futbol com a pocs llocs. Però el que m’ha donat l’Índia en l’àmbit personal és el que més valoro.

 

 

Quin ha estat el jugador o jugadors amb els quals has pogut compartir vestuari que més t’han impressionat al llarg de la teva carrera?
Són masses! Me’n deixaré segur. Em ve al cap Zico, que vaig tenir-lo d’entrenador. Ser tan gran i tan humil va resultar-me impactant. Com Pedja Mijatovic, que també em va ensenyar molt en els meus inicis, per ser un referent tan proper i professional. Quique de Lucas també va ensenyar-me el valor de la confiança en un mateix. No acabaria…

Amb quins 3 entrenadors, dels 26 que has tingut, et quedaries?
Amb Rubi que és el millor dels 26. Amb Preciado que va ser un exemple de passió i de comportament humà. I amb Zico que em va donar un estat anímic i una confiança que mai li agrairé prou.

Ha d’optar el Barça per una etapa de paciència per a l’adequada formació de jugadors joves de la pedrera, o ha de seguir el format resultadista actual tot i patir el risc de perdre l’essència de La Masia?
La Masia no em sembla res a negociar. El Barça és el que és per uns valors i una trajectòria, que si no es cuida, passarà a ser història. Guanyar com ho faria qualsevol equip ja no valdrà mai més. El Barça ha de guanyar, jugant bé i amb identitat, és a dir, amb gent de casa. Ja sé que és molt ambiciós, evidentment, i així ha de ser.

És cert que col·lecciones samarretes de futbol? Quines serien les joies de la corona?
Sí, en tinc una barbaritat. Però ni sé quantes, ni les tinc molt presents. La majoria de cops que les intercanviava era amb excompanys dels altres equips. Són les que guardo amb més estima. El 24 de la daurada d’Iniesta, l’11 de Luís García de l’Atlético el dia que vam marcar els 2 gols al Calderón, crec que tinc el 5 de Zidane al Madrid. Ah i la de Del Piero a Delhi!

Què ens pots explicar sobre el teu actual projecte Aktua Liderazgo Deportivo?
Aktua neix per empoderar la figura de l’entrenador/a. Te tres vessants, la formació, l’assessoria i el procés de coaching. Creiem en un entrenador actual, en una posició a la mateixa alçada de la resta de components d’un equip i que posa el focus en les persones i no en els/les jugadors/res. Anem creixent i evolucionant a mesura que caminem. És una empresa necessària i de la que em sento molt orgullós.

Actualment et podem trobar a Cadena Ser, i a Gol TV. Influeix el fet d’haver estat a l’altra banda del micròfon a l’hora de fer de periodista?
No considero que estic actuant com a periodista. Tot i que al Moguts de Ser Catalunya dirigeixo la transmissió i he après i estic aprenent molt. De no ser pel meu passat de jugador no hi seria, això és així. Jo diria que més que influir, m’ajuda. Puc aportar coses que altres no i m’estimula la idea de créixer sumant i fent convergir aspectes de la meva vida. Ho estic gaudint molt.