Del poble a l’elit: Quan el Mollet nodria històrics del futbol

 

Fundat el 1914, una quarantena d’equips de futbol base entre masculí i femení i un primer equip masculí a Primera Catalana després de l’ascens de la temporada 2018-19, són l’actual aportació del CF Mollet UE al futbol català. Amb tot, durant un temps el conjunt vallesà es va passejar per categories estatals, més concretament a la Tercera Divisió entre les temporades 1953-54 i 1957-58. Van ser anys d’esplendor pel futbol molletà, tant és així que durant la dècada anterior alguns dels seus referents van fer el salt al futbol d’elit convertint-se en jugadors destacats entre d’altres del Futbol Club Barcelona. A continuació els presentem:

 

Juan Zambudio Velasco

Nascut a La Alquería, Jumilla (Murcia) el 1922 i Molletà d’adopció d’ençà que arriba a la localitat amb els seus pares acabada la Guerra Civil, va defensar la porteria de l’aleshores Club Futbol Mollet de 1940 a 1942, any en què fitxa pel FC Barcelona. Al conjunt culer va estar-hi dotze temporades, debutant com a titular a la vint-i-tresena jornada de la temporada 1943-44 amb Josep Samitier com a entrenador, essent el resultat d’aquell partit que Zambudio va esdevenir amo i senyor de la porteria blaugrana. Va mantenir aquesta condició fins al novembre de 1949, quan una lesió de retina en un partit de lliga contra el Celta el va mantenir un temps apartat dels terrenys de joc. Va ser substituït per un talent en alça, Antoni Ramallets i tot i que torna a ser titular bona part de la temporada 1953-54, un cop acabada, fitxa pel CE Sabadell on penjarà les botes finalitzat el primer any com a Arlequinat.

Juan Zambudio deixava enrere una trajectòria plena de títols: 5 Lligues, 3 Copes del Generalísimo, 2 Copes Llatines, 1 Copa d’Or Argentina, 3 Copes Eva Duarte i un Trofeu Zamora la temporada 1947-48. Un cop retirat no s’allunyà dels terrenys de joc i va entrenar diversos equips entre els quals es compten històrics del futbol català com el CE Sabadell (1958-59, 1960); el CE l’Hospitalet (1962-63), al que ascendeix a segona divisió; el Club Esportiu Europa (1963-64); la Unió Esportiva de Sants (1964-67), i l’Esport Club Granollers (1968). Juan Zambudio Velasco va morir a Igualada el 2004, ens deixava un porter del qual se’n destaca la sobrietat, l’eficàcia, la valentia i una gran col·locació sota pals que va fer d’ell un gran blocador; un malson per als davanters rivals.

 

 

Julio (Juli) Gonzalvo Falcón: Gonzalvo I

El primer dels coneguts com a Germans Gonzalvo neix a Gelsa (Saragossa) el 1917 i arriba a Mollet amb la seva família quan aquesta s’hi trasllada per motius laborals. El 1935 ja jugava de davanter al primer equip del Mollet i el gran joc que va desplegar li va valdre fitxar pel CE Europa la temporada 1936-37. Va romandre a la disciplina escapulada fins a inicis de la temporada 1939-40 quan fa el salt a un dels grans del futbol català; el RCD Espanyol. Amb els periquitos disputa 36 partits repartits entre les temporades 1939-40 i 1940-41 abans de fitxar pel Real Zaragoza, conjunt en el qual militarà les dues temporades següents. A la primera aconsegueix un ascens a primera divisió però consumat el descens dels aragonesos la temporada següent decideix fitxar pel CE Sabadell, on juga durant els cursos 1943-44 i 1944-45. Amb els arlequinats disputa dues temporades a primera però n’abandona la disciplina en finalitzar la segona amb la pèrdua de la categoria i ja madur, esdevé jugador del Futbol Club Barcelona.

Juga amb els culers les temporades 1945-46 i la 1946-47 però diversos malentesos amb l’entrenador Josep Samitier el condemnen a jugar només dos partits oficials i un grapat d’amistosos i fastiguejat decideix penjar les botes amb només vint-i-nou anys. Deixava enrere una trajectòria esportiva en què va aixecar 1 Copa del Generalísimo amb el RCD Espanyol (1940) i 1 Copa d’Or Argentina (1946) amb el FC Barcelona. Ja retirat, Julio Gonzalvo Falcón (Gonzalvo I) va comprar el bar que va regentar durant quaranta anys al Carrer Consell de Cent cantonada amb Muntaner, tot just al costat del domicili en què l’any 2003 ens va deixar el pioner de la família molletana dels Gonzalvo.

 

 

Josep Gonzalvo Falcón: Gonzalvo II

El segon de la saga dels Gonzalvo futbolistes neix a Mollet el gener del 1920 i com el seu germà gran dona les primeres puntades de peu a una pilota amb la samarreta del CF Mollet. Inicia la seva trajectòria com a professional la temporada 1941-42 a les files de la Sociedad Deportiva Ceuta de la Segona Divisió mentre feia el servei militar. Amb els nord-africans disputa dues temporades i fitxa pel CE Sabadell, entitat on roman un curs més abans de marxar al FC Barcelona. Va defensar el carril esquerre de can Barça durant 144 partits repartits entre les temporades 1944-45 i 1949-50 coincidint amb el seu germà Marià i amb futbolistes de la talla de Ramallets, Segarra, Basora, Escolà, César o Kubala en el que va ser un dels conjunts culers més llorejats de la història. Va rendir a un gran nivell com a blaugrana, arribant a disputar el mundial de Brasil 1950 on va destacar en una Selecció Espanyola que va assolir la millor classificació de la seva història fins al moment.

Sens dubte al FC Barcelona tenien un dels millors a la seva posició però en tornar del torneig mundialista Josep Gonzalvo va prendre la sorprenent decisió de fitxar pel Real Zaragoza, que aleshores militava a la Segona divisió. Amb els Aragonesos disputa quatre temporades, assolint l’ascens durant la primera que hi juga, la 1950-51. El Real Zaragoza de Gonzalvo II es manté a primera fins a la temporada 1952-53 quan finalitzen la lliga últims i ja la pròxima temporada serà la darrera del molletà com a futbolista. Un cop retirat, el ja exjugador, es dedica a un negoci propi i a les banquetes esdevenint director i professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors a més d’entrenar mig any al FC Barcelona durant la temporada 1962-63 tot aixecant la Copa del Generalísimo però finalitzant la lliga en sisena posició. Josep Gonzalvo Falcón mor a l’edat de cinquanta-vuit anys el maig del 1978 a causa de complicacions en un procés post operatori.

Era l’adéu sobtat d’un lateral excepcional que durant les seves tretze temporades com a professional va aconseguir 3 lligues (1944-45, 1947-48, 1948-49), 1 Copa d’Or Argentina (1946), 1 Copa Llatina (1949) i una Copa Eva Duarte (1949), tots aquests títols amb el Futbol Club Barcelona.

 

 

Marià Gonzalvo Falcón: Gonzalvo III

El petit dels Gonzalvo futbolistes neix a Mollet del Vallès el gener del 1922 i com no podia ser d’una altra manera comença la seva trajectòria al CF Mollet per posteriorment enrolar-se al CE Europa. El bon nivell demostrat amb els Escapulats desperta l’interès del FC Barcelona que el fitxa per a la temporada 1940-41 en la que no disputa cap partit oficial. Com els seus germans decideix marxar al Real Zaragoza on militarà la temporada següent abans de tornar al Futbol Club Barcelona durant el mercat de fitxatges de la temporada 1942-43, amb vint anys era el moment d’esdevenir llegenda del club. Des de la posició de mig volant va enlluernar al públic culer durant tretze temporades en les quals va jugar 434 partits marcant 96 gols.

Tal era el seu talent que l’any 1950 va rebre una oferta del Torino FC, un dels millors clubs de l’època, per valor de 8 milions de pessetes per tres temporades que van refusar tan ell com el president del FC Barcelona Agustí Montal. Ja veterà va disputar la segona meitat de la temporada 1954-55 a l’España Industrial de segona divisió, categoria en què va jugar la temporada següent amb la UE Lleida abans de penjar les botes al final de la temporada 1956-57. Aquesta última temporada com a professional la disputa amb el CD Comtal, filial del Barça, a primera divisió tot jugant 16 partits i anotant un gol. Un cop retirat va seguir col·laborant amb el Barça i va ser habitual veure’l al Camp Nou i als partits de categories inferiors fins al dia de la seva mort l’abril del 2007 als vuitanta-cinc anys.

Afirmen els seus contemporanis i el mateix Futbol Club Barcelona que Marià Gonzalvo Falcón va ser un futbolista de gran visió i qualitat tècnica que a més anava molt bé de cap malgrat la seva estatura d’1,69m i un fix a l’onze inicial blaugrana. En definitiva, una peça clau en la consecució dels títols conquerits amb el Barça que conformen el seu palmarès: 2 Copes Llatines (1949 i 1952), 5 Lligues (1944/45, 1947/48, 1948/49, 1951/52 i 1952/53), 3 Copes del Generalísimo (1951, 1952 i 1953), 3 Copes Eva Duarte (1949, 1952 i 1953).

 

 

——————
Marc Compte Garcia