El carrer Nayim a Trasmoz, l’homenatge del poble a l’home de la Recopa del 1995

 

Trasmoz es va convertir l’any 2006 en el primer i únic municipi que dedicava un carrer a la consecució de la Recopa de l’any 1995 per part del Saragossa. Aquell partit va acabar 2-1 a favor dels aragonesos amb un increïble obús des del mig del camp a càrrec de Nayim, i a sobre a l’últim minut.

La història de la placa “Calle Gol de Nayim” es va originar quan el consistori de Trasmoz va encarregar a una terrissaire de Tarazona diverses plaques per als carrers de la vila, però durant l’organització i distribució de les plaques se’n van adonar compte que encara hi havia carrers sense nom. Es va procedir a una consulta popular per donar nom als carrers que faltaven per batejar, i la proposta del carrer “Gol de Nayim” es va imposar amb el suport dels molts saragossistes del poble i, finalment va tirar endavant.

 

 

Mohamed Alí Amar, conegut com a Nayim, (Ceuta, 5 de novembre de 1966) és un exfutbolista espanyol de la dècada de 1990. Va començar la seva carrera com professional en les categories inferiors del FC Barcelona, promogut pel llavors entrenador del conjunt català Terry Venables, però mai va arribar a jugar amb el primer equip, ja que les seves característiques com a jugador (hàbil, d’una tècnica excel·lent però indisciplinat de vegades) no concordaven amb l’esquema de Cruyff. A pesar d’això, va assolir formar part en diverses ocasions en la selecció espanyola sub-21.

Després del seu pas inicial per la pedrera de Can Barça va fitxar pel Tottenham Hotspur FC de la Premier League anglesa on aviat va assumir la titularitat i el suport de l’afició anglesa, degut, en gran part a les seves excel·lents actuacions contra el gran equip rival del conjunt londinenc, l’Arsenal FC. Va romandre durant cinc temporades a l’esquadra britànica. Posteriorment va fitxar pel Real Zaragoza a la temporada 1993-1994, club amb el qual va assolir els seus majors èxits com futbolista. No obstant això, no va arribar a la titularitat fins passat un any, degut en part, a la seva mala relació amb l’equip tècnic i l’afició, que el consideraven com un jugador summament díscol i individualista.

La seva major fita com futbolista la va assolir el 10 de maig de 1995, a París, on es va proclamar campió de la Recopa d’Europa. Quan faltaven tot just 10 segons per a la conclusió de la pròrroga i amb l’empat a 1 en el marcador, va tornar a protagonitzar el paper de “bèstia negra” de l’Arsenal FC i va marcar el gol decisiu amb una paràbola des de 49 metres. Va ser un gol espectacular, qualificat en alguns mitjans com el millor gol marcat mai en una final; del que no hi ha dubte, és que va ser el gol pel qual Nayim serà sempre recordat.