Quina relació existeix entre el porter José Iborra, el futbol català, Trotski, Mèxic, Stalin i Netflix?

 

La teoria dels 6 graus de separació, inicialment proposada el 1930 per l’escriptor hongarès Frigyes Karinthy, en un conte anomenat Chains, ens proposa que totes les persones estan connectades a nivell internacional amb sis o menys connexions socials. Una teoria que segurament va donar origen al refrany popular de que el món és un mocador.

Aferrant-nos a ella amb pinces i usant la carrera esportiva d’Iborra com a fil argumental, intentarem trobar quina relació existeix entre ell, el futbol català, l’assassinat de Trotski, Mèxic, la figura de Ióssif Stalin, i la plataforma de vídeo a la carta Netflix.

El joc s’inicia amb el nostre primer protagonista, l’exporter José Iborra i Blanco, nascut a Barcelona el 12 de juny de 1908. Aquest fou un jugador destacat del futbol català durant les dècades de 1930 i 1940. Es formà a la Penya Alcoriza, un equip filial del Club Esportiu Europa, passant a continuació pel FC Lleida, al Patria de Saragossa i al Centre d’Esports de Lleida. L’any 1932 decidí canviar terres catalanes per l’encant vinícola de la Rioja, fitxant pel CD Logroño, però la nostàlgia va pesar i aquell mateix any va retornar a casa per integrar-se a l’esquadra de la UE Sants. La seva bona campanya va propiciar que fos requerit pel RCD Espanyol (campió de Catalunya en aquell moment) per a participar en una petita gira per les Illes Canàries durant l’estiu de 1933.

L’agost d’aquell mateix any decidí fitxar pel Girona FC (nascut 3 anys abans al cafè Norat de la Rambla de Girona), el qual es va anticipar davant l’interès de l’Oviedo pel jugador. Iborra destacà i molt durant els dos anys al club gironí, disputant el Campionat de Catalunya (quedant cinquè) i a la Lliga de Tercera Divisió, proclamant-se campió, tot i que no va accedir a la lligueta final després de caure a la prèvia.

El 1935 en un gran estat de forma, i sent una de les figures del futbol català d’aquells anys, fitxà pel FC Barcelona, juntament amb Domènec Balmanya i Pagès… però el seu pas per l’antic camp de Les Corts no duraria molt. L’any 1937, iniciada la Guerra Civil, formà part de l’equip del FC Barcelona que realitzà la gira per Amèrica, i decidí quedar-se a Mèxic a viure.

 

 

Allí ingressà al Real Club España i el 1943 passà a formar part del Club Puebla, arribant a defensar la seva samarra en més de 200 partits, 4 temporades, aixecant l’any 1945 la Copa México i penjant els guants.

 

 

Però va ser abans del seu fitxatge pel Puebla, concretament el 20 d’agost de 1940, a Coyoacán, quan Iborra va coincidir menjant amb el segon element clau de la història, Ramon Mercader, estalinista i agent espanyol del Comissariat del Poble per a Assumptes Interns (NKVD), qui poc després acabaria assassinant a Davidovich Bronstein (per suposades ordres del seu rival Stalin), més conegut com a Lev Trotski, un polític i revolucionari rus exiliat que es trobava aquells dies a la mateixa localitat mexicana.

Pepe Iborra explicava que després de les postres Mercader li va dir: “adéu, que tinc una cosa per fer”. Hores després aquest assassinà a Trotski clavant-li un piolet al cap, delicte que va tenir com a resposta per part del govern mexicà 20 anys de presó. Òbviament, Iborra i la resta de comensals eren desconeixedors de l’acció que anava a perpetrar Mercader, amb el qual van coincidir per la seva condició de català i espanyol.

Passats els anys, la vida de Trotski ha estat adaptada en format mini sèrie de 8 episodis per a la televisió russa, i després del seu rotund èxit, comprada per la plataforma Netflix per a distribuir-la a nivell internacional i donant-la a conèixer a les noves generacions.