Quan les aficions del Celtic i del Glasgow Rangers van ser una

 

És sabut pels aficionats al futbol, ​​i diria que per la gent que no li agrada el futbol també, l’aferrissat odi que es professen les aficions del Celtic i del Rangers des del naixement d’ambdós clubs. Amb prou feines es treuen set anys de diferència, el Celtic es fundà el 1892 i el Rangers el 1899.

L’arribada massiva d’immigrants irlandesos a Escòcia a partir de mitjans del segle XIX, particularment a la ciutat industrial de Glasgow, va transvasar també els conflictes latents existents entre les comunitats catòlica i protestant, majoritàriament nacionalistes irlandesos, els primers, i unionistes britànics els segons, formant tots dos clubs part fonamental del conflicte. Els catòlics nacionalistes donaven suport al Celtic, i els protestants unionistes feien el mateix amb el Rangers. Des dels seus primers enfrontaments futbolístics la violència va estar sempre present amb uns nivells desconeguts en cap altra part del món. L'”Old Firm”, l’enfrontament entre els dos clubs, provocava aldarulls d’altíssima intensitat, incloent-hi morts en més d’una ocasió. Dues aficions que són molt més que rivals, són enemigues en el sentit més literal de la paraula, però com en tota regla general sempre hi ha una excepció, i amb l'”Old Frim” de Glasgow no seria menys.

El Celtic s’havia fixat en un jove miner anomenat John Thompson, curiosament protestant, porter de la selecció escocesa i del Wellesley Juniors, que tenia amb prou feines disset anys. Així que, l’octubre de 1926 després d’una gran actuació amb el seu modest equip, va acordar verbalment el seu traspàs al Celtic, firmant el contracte l’1 de novembre. Thompson va poder dedicar-se exclusivament al futbol de manera professional, abandonant la seva arriscada professió de miner, que tantes tragèdies i morts portava als joves, i no tan joves. El Rangers en aquell moment era l’autèntic dominador de la Lliga i la Copa escocesa, i l’arribada del jove Thompson, tot i ser protestant, va ser acceptada ràpidament entre l’afició catòlica. Thompson, a més, havia rebutjat una oferta de l’Arsenal londinenc que triplicava la que oferien els “hoops”, els verds-i- blancs de Glasgow.

 

 

Amb la seva arribada, tot semblava haver canviat. El Celtic, amb una actuació espectacular del seu jove porter, va aconseguir la Copa d’Escòcia la temporada 1930-1931. Els seguidors cèltics tenien un nou ídol, però tot va canviar a l’inici de la temporada següent. El 5 de setembre de 1931, se celebrava una edició més del clàssic derbi de la ciutat més populosa d’Escòcia. Quan anaven empatats a zero i ja havent donat mostres de la seva qualitat, el jove Thompson amb dues parades increïbles en sengles “mà a mà” amb els davanters dels “Gers”, va passar el que ningú podia imaginar. El davanter blau Sam English, internacional nord-irlandès, es va plantar sol davant el marc del Celtic, però John Thompson no va dubtar a llançar-se als seus peus per intentar prendre-li la pilota. El xoc del genoll amb el cap del joveníssim porter va ser terrible. De seguida, la sang va córrer per la cara del porter, qui havent perdut el sentit, jeia sobre el terreny d’Ibrox Park, seu del Glasgow Rangers.

 

 

Hores després de la finalització del partit se certificava la mort del jove porter, de la gran promesa de la porteria de la selecció escocesa. Es va formar un espontani altar, amb multitud de flors, al Celtic Park, i en el del seu rival on el jove Thompson havia trobat la seva dramàtica mort, l’Ibrox Park. L’endemà les seves restes van ser portades a la seva localitat natal, la minera Cardeden, una petita població a 57 quilòmetres de Glasgow. Els clubs de fans, ja nombrosos en aquells temps a Escòcia, van organitzar marxes per acudir al seu funeral. Més de trenta mil seguidors dels dos equips, es van presentar a la petita població. Al funeral, el capità del Glasgow Rangers va llegir l’oració fúnebre, i el fèretre va ser cobert per una bandera verda i blanca i jugadors de tots dos equips el van portar a coll fins al lloc on guardaria etern repòs.

 

 

Sam English, malgrat que tothom va comprendre que s’havia tractat d’un accident, va caure en depressió i va optar per canviar d’aires, signant pel Liverpool, però ja mai tornaria a ser el mateix, ni com a futbolista ni com a persona. Avui dia l’afició del Celtic segueix recordant al seu jove i efímer ídol: “Som-hi Celtic, aixequeu-vos tots i jugueu, que està sota els pals l’esperit de John Thompson”, canta freqüentment l’afició verd-i-blanca. El jove Thompson va ser l’únic jugador que va aconseguir unir, encara que només fos per un dia, a les dues aficions que més odi es guarden en el món del futbol.

 

 

———————–
Frichu Yustas
@Fritzyustas (Twitter)