Suècia 1992, el torn del convidat de pedra

 

Si fem una breu anàlisi de la història del futbol i dels elements o situacions que han desembocat en el moment actual en el qual ens trobem a nivell futbolístic no només hem de tenir en compte els factors socioculturals, o més concretament i per ser directes, el fet que certa gent vegi el futbol com un producte comercial a explotar, sinó també els canvis polítics soferts al llarg de la història de l’esport rei. És en aquest punt on cal analitzar el succeït en un torneig de futbol de seleccions, allà cap a l’any 1992, i que va oferir moltes sorpreses, produïdes pels canvis polítics que s’estaven produint en aquells anys. En aquella Eurocopa celebrada a Suècia entre el 10 de juny i el 26 de juny de 1992, participarien 8 seleccions de futbol afiliades a la UEFA, atès que parlem del format antic del torneig.

 

 

La federació de Iugoslàvia, la qual havia aconseguit la classificació per a aquest torneig, va ser exclosa a causa del conflicte dels Balcans. Hem de tenir en compte que s’havia produït un bloqueig contra el país balcànic, el qual va ser acordat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides. D’aquesta manera, una selecció de grandíssim talent, que fins i tot va arribar a viatjar a Estocolm per a participar en la competició, no va poder demostrar la seva categoria futbolística.

Aquest fet polític que va esquitxar l’escenari futbolístic va propiciar que la selecció de Dinamarca, la qual havia quedat segona en el grup de Iugoslàvia, fora convidada a participar en el campionat europeu. Aquest no va ser l’únic element polític que planejaria sobre la tranquil·la Suècia en aquestes dates de celebració futbolística, ja que una altra selecció en conflicte polític s’havia classificat, era la Comunitat d’Estats Independents, mes coneguda com CEI, selecció formada per jugadors de la ja dissolta Unió Soviètica. Aquesta federació va ser creada al desembre de 1991, per a poder participar en la competició, i per tant aquest combinat de jugadors que va conformar l’efímera federació, va tenir molt poc temps per a preparar el torneig, i el resultat no seria el desitjat.

 

 

La resta de les seleccions que van participar serien, Alemanya, subcampiona del campionat, França, Holanda, Escòcia, Anglaterra i l’amfitriona Suècia. Dinamarca, que com hem comentat anteriorment, va ser convidada i a la qual se li col·locava el cartell de convidat de pedra, va aconseguir donar la sorpresa, gràcies al treball del seu tècnic Richard Moller Nielsen, i al seu futbol auster però efectiu, que fins i tot es va permetre el luxe de no comptar amb el millor futbolista danès del moment, Michael Laudrup, el qual per desavinences amb el tècnic no va acceptar la invitació per a participar en el torneig europeu. En una fase de grups decebedora inicialment, empatant amb Anglaterra i perdent amb l’amfitriona Suècia, va saltar la sorpresa en guanyar per dos gols a un a la potent França, i eliminant en el torn de penals a la imponent Holanda de Marco Van Basten i Ruud Gullit, a semifinals.

 

 

 

D’aquesta manera, una selecció que sense haver tingut temps per a preparar un torneig d’aquest nivell, i amb l’aurèola de simple figurant en una superproducció de Cecil B. De Mille, es planta a la final i aconsegueix derrotar a la imbatible Alemanya, que vènia d’aconseguir el campionat del món, per dos gols a zero, coronant-se com a reina d’Europa. L’escena futbolística no només engloba el que succeeix en el terreny de joc, moltes vegades la realitat social i política afecten de tal forma que propicien un resultat final. Aquest és el cas del succeït a Suècia l’estiu de 1992. Com a anotació final cal destacar que en l’Eurocopa de Suècia es va començar a utilitzar a nivell oficial el nom en les samarretes dels jugadors. L’odiat futbol modern ja aflorava.

 

 

——————
Enrique Jerez López