Theo Custers, passió belga i bigotuda sota els 3 pals de la porteria del RCD Espanyol

 

Theodore Laurent Custers, més conegut com a Theo Custers, és un destacat exfutbolista belga de les dècades de 1970 i 1980, al qual vàrem poder gaudir a casa nostra gràcies al RCD Espanyol. Es formà al Thor Waterschei, club on jugà al primer equip entre 1971 i 1975, disputant 103 partits de lliga. Entre 1975 i 1981 jugà al FC Anvers un total de 130 partits de lliga, amb l’excepció de la segona volta de la temporada 1980-81, en la qual fou cedit al segona divisió neerlandès Helmond Sports, després d’una disputa econòmica amb el president del seu antic equip.

 

 

Precisament el 1981 l’Espanyol havia traspassat Urruti al Barça i per tant necessitava un nou porter. Custers fitxà per l’Espanyol per 15 milions de pessetes a mitjans de juny d’aquell any. Arribà al club ja veterà (31 anys) i hi romangué durant dues temporades. Segons indica la llegenda el cos tècnic de l’Espanyol amb el seu entrenador Maguregui al capdavant, van anar a Bèlgica per veure en directe a Custers, i es va preparar un entrenament on li llançarien pilotes des de tot arreu. Aquell porter ho parava absolutament tot! Maguregui en veure-ho va dir que calia fitxar aquell home immediatament. El secret era que un tècnic de camp li indicava a Theo per on anava a llançar la pilota, “A gauche” (esquerra), “A droite” (dreta) … Maguregui va tornar a Barcelona amb el seu nou porter ja lligat, i no va trigar a afirmar que Custers era millor porter que Urruti i que Arconada, temps sense Internet… En la primera temporada disputà tots els partits de lliga, entre ells la victòria per 1 a 3 al Camp Nou enfront del Barça, però la temporada següent el club fitxà un nou porter, el camerunès Thomas N’Kono i Custers romangué a la banqueta. Acabat el seu periple per Barcelona, després de disputar 38 partits encaixant 56 gols, fitxà pel Malines, on romangué entre 1983 i 1986.

 

 

Fou 10 cops internacional amb Bèlgica, el primer cop el 26 de setembre de 1979, i va participar a l’Eurocopa de 1980, malgrat no disputar cap partit. També fou convocat pel Mundial de 1982, on arribà a jugar un partit davant Polònia per la lesió de Jean-Marie Pfaff.