Entrevista amb “Txema” Alonso, ex UE Lleida, Racing de Santander i Getafe CF

 

José María “Txema” Alonso Fernández (Bilbao, 24 d’abril del 1971) és un ex-futbolista professional basc que va militar a la UE Lleida en dues etapes diferents: 1990-1995 (on formà part de l’històric equip que assolí l’ascens i jugà a Primera Divisió) i 2003-2006 (on va assolir un segon ascens, aquest cop a la Segona Divisió A), al Racing de Santander (1995-2002) i tingué un breu pas pel Getafe CF l’any 2003, on va jugar-hi cedit. El 1992 va formar part de la Selecció Espanyola sub 21 que va disputar el Campionat d’Europa de Futbol sub-21, on va poder disputar dos partits complets.

 

 

Vas créixer, vas néixer i et vas retirar com a futbolista a la Unió Esportiva Lleida, però et vas consagrar a Primera Divisió amb el Racing de Santander. Cor dividit?
Sí, per suposat. En tots dos clubs em van tractar de meravella, tan les aficions com les ciutats. També vaig estar una temporada al Getafe cedit pel Racing de Santander, i allí igualment vaig poder rebre un tracte excepcional.

 

 

Quan vas iniciar la teva carrera a 2B amb el Lleida creies que algun dia podries portar el club a Primera Divisió?
Sincerament no hi vaig pensar mai, però degut a les circumstàncies en les que ens vam trobar, la idea poc a poc va anar apareixent dins el nostre imaginari fins que afortunadament la vam poder fer realitat, i la veritat és que va ser molt bonic.

 

 

La victòria al Camp Nou què va suposar per al vestidor? Quins records t’emportes d’aquella màgica nit?
Realment va ser una victòria molt important, ja que necessitàvem sumar punts en aquell moment, i fer-ho contra el Futbol Club Barcelona, i a més a casa seva va ser brutal!

 

 

Tampoc ens oblidem de la victòria davant el Real Madrid al Camp d’Esports…
Va ser important pel mateix motiu, per la necessitat imperiosa de sumar punts, i a sobre contra un dels millors equips del món.

Vas superar els 100 partits a Primera Divisió del futbol espanyol amb el Racing de Santander, vas poder compartir vestidor amb grans estrelles de l’època. Quins van ser per a tu els jugadors més rellevants que vas veure durant aquesta etapa?
M’és molt difícil destacar-ne només uns quants, ja que per mi tots van ser grans companys al vestidor i excel·lents futbolistes al terreny de joc competint. Però si he de fer l’esforç d’escollir entre ells em quedaria amb David Billabona i Pedro Munitis.

 

 

Quines diferències hi ha entre les aficions del Sardinero i del Camp d’Esports?
El volum de la seva massa social, imprescindible per assentar adequadament un club a la màxima categoria. El Racing de Santander té més socis, lògicament per la seva llarga història a Primera Divisió respecte a la del Lleida.

 

 

Va ser difícil per a tu la decisió de sortir cedit al Getafe?
Sí, perquè no vaig arribar a entendre els motius de la decisió per part del Racing de Santander, però no me’n penedeixo en absolut ja que vaig gaudir de la meva estada al club, i vaig coincidir amb un vestuari fantàstic.

Quins records conserves del Campionat d’Europa de Futbol sub-21 de 1992? Què et va mancar per debutar amb l’absoluta?
Va ser molt bonic, i una experiència molt enriquidora poder jugar amb la selecció sub-21 d’Espanya en aquella competició internacional. L’absoluta per les meves condicions com a futbolista em quedava molt lluny.

Si haguessis pogut sortir del país per provar una altra lliga, on t’hauria agradat jugar?
A les Illes Britàniques. Mencanta l’ambient i el tipus de futbol què allí es practica i es respira.

Què tenia el futbol dels anys 90 que encara segueix generant tanta nostàlgia?
Siguin els anys 90 o no, crec que el que realment importa als aficionats són els moments de màxima esplendor dels seus clubs i els anys en que van poder gaudir d’ella, viure en primera persona aquell èxit.

 

 

Et veus més preparat per tornar al Lleida per a presidir-lo o entrenar-lo?
M’agradaria, perquè no? Mai se sap.

Futbol i política poden anar per separat o són inseparables?
La meva opinió és que han d’anar per separat sí o sí.

El Camp d’Esports aquest 2019 ha complert 100 anys, quin record t’emportes de l’estadi? Enyores trepitjar la seva gespa?
Vaig créixer com a futbolista al Camp d’Esports, amb això està tot dit. Com a records destacaria l‘ascens a Primera Divisió, el fet d’haver pogut jugar una temporada sencera contra equips de la màxima categoria a Lleida, i en especial la victòria contra el Real Madrid per 2-1.