[Llibres] “Un capitano”, l’autobiografia de Francesco Totti

 

Teníem moltes ganes de llegir “Un Capitán” (Córner, 2019) l’autobiografia de Francesco Totti amb la col·laboració del periodista italià de la Gazzetta dello Sport, Paolo Condò. El personatge ens ha fascinat des de sempre, no obstant això, sabem d’algú que guarda com un tresor la samarreta Kappa amb el 10 a l’esquena, aquell model arrapat i trencador que va causar furor en l’època daurada de l’etern capità de la Roma.

El llibre no només no ens ha decebut, sinó que ens atrapat des de la primera pàgina. Un Totti proper, amb dosis de sinceritat agraïdes i poc comunes, que a estones el fan semblar arrogant i bocamoll. Directe i amb una personalitat forta que deixa entreveure’ns certa egolatria. Temperamental, carismàtic, líder i passional, molt passional. La relació d’amor amb el club, la ciutat i la seva parella. El salt al primer equip, la consagració i la capitania. L’any de l’Scudetto, Fabio Capello, i la resta d’entrenadors, l’admiració per Batistuta, l’amistat amb Candela, Montella, Nesta, Buffon o Cannavaro, alguns dels fills d’aquell enyorat Calcio. El seu “germà” Antonio Cassano (si crèieu que estava sonat, espereu a llegir el capítol que li dedica), el paternalisme del president Sensi, el no a Florentino Pérez, la selecció Azzurra, els derbis contra la Lazio… Gols i moments importants tan ben descrits que s’eleven a la categoria de relat, revivint la jugada en primera persona, traslladant-te a l’Olímpic de Roma per sentir-ne l’olor de la gespa recentment tallada, el so de l’impacte amb la pilota i els càntics de la Curva Sud. 25 anys donen per molt. Un autoretrat que ens dibuixa la ment del futbolista, apropant-nos a la bombolla en què viu permanentment una icona.

 

 

L’exemple genuí de compromís i fidelitat, poc freqüents als temps que corren, que ens deixa reflexions força interessants. Una lectura imprescindible pels romàntics del futbol.

————–
Oscar Flores
@Oscar_Fleurs