[Videojocs] Viva Football, oda al futbol clàssic

 

Sota aquest eloqüent títol s’amaga un autèntic homenatge a la competició de seleccions més important del món. Un joc que ofereix l’opció de disputar tots els Mundials des de 1958 fins a 1998.

No ha resultat gens estrany durant els últims anys trobar, abans de l’inici d’un Mundial de futbol masculí, el seu videojoc pertinent. Tanmateix, l’any 1999 es publicava Viva Football, dedicat no només al Mundial de França 98, sinó també a les deu edicions anteriors de la màxima competició continental. Un títol desenvolupat per l’estudi britànic Crimson i publicat per Virgin Interactive a PlayStation i PC.

Una proposta tan peculiar com aquesta suposa també trobar-hi dades tan cridaneres com la dels 16500 jugadors que inclou aquest Viva Football. Es tracta de futbolistes amb noms reals i una aparença que intenta emular algunes de les seves característiques físiques, com ara el famós pentinat de Valderrama, entre d’altres. Llegendes de diferents èpoques com Lev Yashin, Gary Linecker, Johan Cruyff o Franz Beckenbauer es troben poques vegades en un mateix videojoc.

A l’hora d’escollir amb quins equips jugar, les possibilitats són enormes. El joc inclou totes les seleccions que participaren en els Mundials des de 1958 fins a 1998, no sols aquelles que aconseguiren accedir a les fases finals. Qualsevol duel anacrònic, com un entre la França del 98 i l’Argentina del 86, pot fer-se realitat a Viva Football.

 

 

En aquest sentit, la modalitat “Història” resulta ben interessant. Aquest mode de joc proposa completar tots i cadascun dels Mundials amb la nostra selecció preferida en un equivalent virtual al desenvolupament real de les competicions, amb els mateixos jugadors i resultats, a més d’una disposició de grups idèntica a la del moment en qüestió. Hi serem conscients dels canvis en aspectes tan diversos com el reglament o els uniformes i hi podrem variar el curs dels esdeveniments convertint Pelé, per exemple, en el màxim golejador de Suècia 58.

Quant a l’apartat visual, el joc presenta un detall a ressenyar: quan hi juguem partits del Mundial de l’any 1958, la imatge es presenta amb un filtre de color sèpia, semblant al senyal televisiu d’aquella època. Si hi disputem encontres dels campionats més recents, la pantalla recupera tots els seus colors. Un encertat toc estètic que arredoneix un aspecte gràfic decent, en què destaquen sobretot els quadrats dissenys dels futbolistes.

Les bones sensacions que transmet Viva Football, des de la seva ambiciosa idea inicial fins a l’acurada posada en escena, acaben per esfumar-se quan comença a rodar-hi la pilota. I és que la jugabilitat és l’aspecte més fluix del joc, per culpa d’un control imprecís i una intel·ligència artificial pràcticament inexistent. Alguns jugadors pararan en sec en comptes de perseguir la pilota (que, segons sembla, no frena mai) i les múltiples accions que poden realitzar, com rematades en planxa i xilenes, depenen més de l’atzar que de la previsió per part de l’usuari. El so tampoc serveix per a aportar-li major ambient als partits, que resulten monòtons i poc emocionants.

Amb tot, Viva Football és un sentit homenatge a la història de l’esport rei, una celebració que comprèn més de 40 anys del millor futbol internacional. Un punt de partida molt original que no es veu acompanyat d’una base jugable sòlida ni especialment divertida. Un títol singular i totalment oblidat que, malgrat no trobar-se entre els millors jocs de futbol de la seva època, mereix de ben segur una oportunitat.

 

 

————
David Pedrós